SOBRE LA MÀSCARA

Diu Jacques Copeau:

"La màscara serveix a l'actor per facilitar un viatge al món de la imaginació."

Dice Jacques Copeau:

"La máscara sirve al actor para facilitar un viaje al mundo de la imaginación."

"Religiosa, filosòfica i estèticament la màscara consagra el desdibuixament de la realitat immediata en benefici d'una realitat més àmplia."

"Religiosa, filosófica y estéticamente la máscara consagra el desdibujamiento de la realidad inmediata en beneficio de una realidad más amplia."

"Una màscara té una personalitat pròpia. L'actor que actua sota una màscara, rep d'aquest objecte de cartró pedra la realitat del seu paper. Aquest ho controla i ell ha de obeir sense reserva. Tot just l'hi ha posat, quan sent un nou ser corrent al seu interior, un ésser en l'existència mai havia sospitat si més no. No és només la seva cara la que ha canviat, és també la seva personalitat, la pròpia naturalesa de les seves reaccions, de manera que experimenta emocions que no hagués pogut sentir ni fingir sense la seva ajuda. Si és un ballarí, l'estil sencer de la seva dansa, si és un actor, les pròpies tonalitats de la seva veu, se'ls ha de dictar la seva màscara, un ésser sense vida fins que ell l'adopta, que arriba procedent del exterior per apoderar-se d'ell i el substitueix a ell mateix."

"Una máscara tiene una personalidad propia. El actor que actúa bajo una máscara, recibe de este objeto de cartón piedra la realidad de su papel. Ésta lo controla y él tiene que obedecer sin reserva. En cuanto se la ha puesto, siente un nuevo ser corriendo en su interior, un ser de cuya existencia nunca había sospechado. No es sólo su cara la que ha cambiado, es también su personalidad, la propia naturaleza de sus reacciones, de forma que experimenta emociones que no hubiera podido sentir ni fingir sin su ayuda. Si es un bailarín, el estilo entero de su danza; si es un actor, las propias tonalidades de su voz, se las tiene que dictar su máscara, un ser sin vida hasta que él lo adopta, que llega procedente del exterior para apoderarse de él y lo sustituye a él mismo."

Les màscares més que grotesques, són estilitzades. La màscara fixa i determina les característiques d'un personatge, però mai ho limita, perquè els seus trets són subtils: dóna a l'actor i al públic l'oportunitat d'intuir davant de qui és, però oculta al mateix temps una sèrie de possibilitats i de impossibilitats.

Las máscaras más que grotescas, son estilizadas. La máscara fija y determina las características de un personaje, pero nunca lo limita, porque sus aportaciones son sutiles: da al actor y al público la oportunidad de intuir delante de quién es, pero oculta al mismo tiempo una serie de posibilidades y de imposibilidades.

.